A Espanya hi ha més de 1.000.000 persones afectades que tenien la seva hipoteca vinculada a l’índex IRPH (representant el 10% dels préstecs hipotecaris). Un balanç estimat de 18.000.-milions d’euros.

L’opinió de l’advocat general no és vinculant, però en general determina la decisió del TJUE. Segons la sentència preliminar, la possibilitat que l’índex IPPH, la fórmula de càlcul matemàtic de la qual sigui complexa i poc transparent per a un consumidor mitjà, quedi oberta..

La qüestió referida a una sentència preliminar va ser plantejada pel Jutjat de primera instancia no 38 de Barcelona(cas C-125/18 Gómez del moral ), contra Bankia, S.A. En l’audiència, el representant de l’estat espanyol va acceptar la defensa de Bankia defensant la legalitat de l’índex i advertint de l’elevat cost econòmic a l’estabilitat financera d’una sentència contra la mateixa.

La aplicació del IRPH en lloc de l’eurbor representa un cost més alt d’entre 18.000 i 21.000 euros per préstec hipotecari per al consumidor.

Segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, IRPH no pot ser objecte de revisió judicial, ja que es considera que no es troba dins de l’àmbit de la Directiva. El Tribunal considera, però, que la Directiva pot ser aplicada en el cas actual, ja que l’IRPH no s’ha d’aplicar de manera imperialment o de forma extra, de manera que l’entitat podria haver triat entre diferents tipus de referència (per exemple, l’euribor). A més, el consumidor no estava suficientment informat del contingut de la clàusula, de manera que la clàusula no seria ni clara ni transparent, per la qual cosa, en incompliment de les disposicions de la Directiva.

L’advocat polonès general, el Sr. Szpunar, proposa que un termini contractual entre un consumidor i un professional, que estableix un tipus d’interès sobre la base de l’IRPH, no quedi exclòs de l’aplicació de la Directiva.

La legislació espanyola aplicable i en vigor quan conclogués el contracte no requeriria, en relació amb els préstecs a tipus d’interès variable, que es fes servir un dels sis referents oficials, incloent-hi les caixes d’IRPH, però que establia els condicionants que els “índexs o tarifes de referència” havien de complir per poder ser utilitzats pels bancs.

Bankia va tenir el poder de definir la taxa d’interès variable d’una altra manera, sempre que fos clara, concreta i comprensible pel prestatari, i fos  conforme a Dret. Com diu el tribunal , podria haver utilitzat l’euribor.

En dur a terme la revisió de la transparència de la clàusula en qüestió, l’audiència Nacional ha de determinar, tenint en compte totes les circumstàncies que envolten la conclusió del contracte, d’una banda, si el contracte va fer una declaració transparent del mètode de càlcul del tipus d’interès, de manera que el consumidor pogués valorar, a partir de criteris precisos i intel·ligibles, les conseqüències econòmiques que li resultaren i, d’altra banda, si aquest contracte comptà amb aquest contracte totes les obligacions de informació previst en la normativa nacional.

Bigorra ADVOCATS assessora i busca la millor solució a les possibles clàusules abusives que tinguis en el teu préstec hipotecari. Truqui al 937883512 o correu electrònic bigorra.canals@icater.org